Quan els romans volien saber el futur, per exemple: si tornarien d'un viatge, si aniria bé un negoci o si es guaririen d'una malaltia; acudien als augurs.

Aquests eren sacerdots que interpretaven senyals com el comportament de les gallines, la direcció del vol dels ocells i el tipus d'ocell que passava pel davant en aquell moment. També examinaven les vísceres dels animals morts al sacrifici. Observaven si les vísceres estaven més o menys ordenades, si eren normals o tenien alguna forma estranya i si estaven en bon estat; llavors donaven la seva opinió sobre el que se'ls havia demanat.

Com es va saber qui seria el primer emperador?

Els augurs tenien diferents objectes que els identificaven, com per exemple un caçó i un bàcul, que era una vara amb el mànec en forma d'espirall, com la que porten actualment els bisbes.

El temple més famós d'augurs i profecies de tota l'antiguitat va ser un temple grec que es trobava a l'illa de Delfos i que era consagrat a Apol·lo, el seu fundador. Es creia que a l'illa, Apol·lo es va enfrontar a una perillosa serp pitó que defensava un antic lloc d'endevinació. Un cop morta la serp, Apol·lo es va apoderar de les arts endevinatòries i va fundar el temple de Delfos.

El temple estava envoltat de llorers i a dins va col·locar un trípode, una mena de taula sostinguda per tres peus i guarnida amb cintes. Aquest trípode es va convertir en un objecte sagrat. Damunt del trípode una endevina, també anomenada pitonissa, transmetia la resposta del déu – oracle- a qui feia la consulta.

Just abans dels temps d'August, Juli César va guanyar una gran batalla a un lloc que es deia Munda, a Hispània. 

Per celebrar aquesta batalla va plantar una palmera que era un arbre que feia referència a Apol·lo, ja que el déu havia nascut sota una palmera a l'illa deserta de Delos. D'aquesta palmera en va sortir una altra que va créixer ràpidament.

Quan Juli Cèsar va veure això va comprendre que el seu succesor a Roma seria un familiar de la seva pròpia sang. El parent més proper per línea directa era precisament el futur August.

Temps després, quan August ja era emperador, a la ciutat hispanoromana de Tarraco (Tarragona), a l'altar de sacrificis del temple va sortir una palmera, i això es va considerar en aquell moment un prodigi que augurava l'arribada dels bons temps.