|
August Probablement el temple estava dedicat a l'emperador August. En la religió romana la cel·la és un espai sagrat, tancat i fosc on es guarda l'estàtua de la divinitat a la qual està dedicat el temple. Les celebracions religioses es feien a l'exterior tenint el temple com a escenari i en ocasions importants s'obria la porta de la cel·la per tal que el públic pogués veure des de fora l'estàtua del déu. |
|
A partir d'August s'inicia una nova etapa de la història de Roma. L'antic sistema polític de caràcter republicà és substituït pel govern d'un emperador, el qual concentra molt de poder en les seves mans. Per tal de reforçar la seva imatge es vol divinitzar la figura de l'emperador i es difon la idea de l'origen diví de la família Júlia, a la qual pertanyia August. Amb aquesta intenció, a partir de la tercera dècada abans de Crist, l'emperador, que en realitat es deia Octavi, va escollir el títol d'August perquè aquesta paraula contribuïa a convertir-lo en persona sagrada. La paraula podia ser associada als significats de noble, venerable i sagrat; podia també estar associada a la paraula augure, que significava incrementar i engrandir, i a la paraula augur, és a dir, el que interpretava els signes que prediuen el futur. La propaganda de tots aquests significats aplicats a Octavi va contribuir a crear la imatge d'un ser especial que es trobava per damunt dels altres mortals. A la ciutat de Roma, August no serà convertit en déu fins després de mort, però a les ciutats de les províncies ja se l'adorava com a tal en vida, motiu pel qual s'hi dedicaven molts temples i estàtues, com deuria ser el cas de Barcelona. En aquest sentit, probablement la construcció del temple de Barcelona devia anar lligada a les ambicions polítiques dels seus ciutadans. Un temple d'aquestes dimensions dedicat a l'emperador segurament havia de complaure a Roma i demostrava la importància de la ciutat als ulls de les autoritats imperials; a més, distingia la ciutat de les seves veïnes. Aquests podien ser suficients motius per aconseguir de Roma un major grau d'autonomia municipal i de reconeixement polític i administatiu dins la regió. |
|
A les províncies les estàtues de l'emperador imitaven, en general, els models que sortien de Roma. Una de les imatges més difoses va ser la que portava toga i tenia el cap cobert amb un vel i que presentava l'emperador com un romà pietós. Aquesta imatge devia complaure especialment a August perquè el mostrava amb un aire de personatge important (porta la toga), però que humilment es disposa a oferir un sacrifici als déus, relacionant-lo així amb les forces divines. Còpies d'aquestes imatges, en diferents mides, es van difondre ràpidament a milers per tot l'imperi. Aquesta ràpida difusió es va fonamentar en la voluntat de les ciutats -d'institucions, persones o agrupacions- d'honorar i manifestar el seu agraïment i fidelitat a August. En bona part
aquesta difusió va ser espontània; tot el món, des
de les famílies nobles als esclaus es van alegrar que haguessin
finalitzat les guerres civils i comencés un període de pau
a banda i banda del Mediterrani. Però, alhora, la difusió
d'aquestes imatges anava lligada a peticions o necessitats polítiques,
econòmiques o socials concretes. |
|
El nou sistema comporta un increment de poder en la figura de l'emperador en detriment del poder que fins llavors havien detentat les institucions republicanes, com per exemple el Senat, les quals sense ser suprimides veuen retallada la seva capacitat d'acció. Aquest nou sistema comença després de les victòries d'August sobre els seus rivals, especialment després de la victòria sobre Marc Antoni el 31 a.c. A l'interior de l'imperi, l'època d'August es caracteritza per una llarg període de pau que va continuar amb els seus successors: la Pau Romana. Aquest període va contrastar amb l'anterior, en el qual van ser freqüents les guerres civils, les conquestes i les lluites pel poder. Aquesta pau estava assegurada per: - Un exèrcit imperial disciplinat, nombrós, eficient i ràpid de moviments. - Una reorganització política i adiministrativa de les províncies. - Un perfeccionament i extensió de les comunicacions per terra per mitjà de vies romanes. - Un creixement del comerç que va provocar una millora econòmica general i l'expansió de les ciutats. La pau romana
va fomentar a les províncies un procés cultural de romanització
de la població autòctona que va anar acompanyat de la substitució
de les seves pròpies llengües per l'idioma de Roma, el llatí. A nivell de la moral, August considerava que els costums en la vida dels ciutadans romans, especialment a les classes altes, havien canviat a pitjor i la família tradicional s'estava destruïnt. Les dones joves preferien no tenir fills i havia crescut el nombre d'homes solters, amb la qual cosa la natalitat havia caigut en picat. Alhora el nombre d'infidelitats conjugals i divorcis havia augmentat considerablement. Per fer front a aquesta situació, vista com a decadent, August va promulgar diverses lleis per fer tornar els ciutadans romans a una vida més senzilla i tradicional inspirada en uns valors conservadors basats en l'ordre, l'austeritat i el patriotisme. En aquest sentit, l'art de l'època d'August haurà de mostrar aquestes idees en la tria de temes i de personatges, potenciant aquells que s'hi acoplen i rebutjant els que representen una moral considerada massa llibertina i frívola.
|