Com s'ha fet la reconstrucció virtual?

La reconstrucció virtual d'un castell dels segles XI i XII i la seva concreció en un producte interactiu especialment dissenyat per a l'ensenyament ha estat possible gràcies al constant diàleg establert entre els autors a partir del seus coneixement històrics, arqueològics i tècnics. En aquest diàleg no hi ha estat absent la problemàtica pròpia d'un producte interactiu d'aquestes característiques. Sovint la mateixa reconstrucció virtual ens feia adonar de la impossibilitat que en la realitat funcionessin determinades solucions que es proposaven a priori,  i en múltipes ocasions els detalls més insignificants acabaven determinant la ubicació d'un espai o un altre. En molts casos l'arqueologia confirmava posteriorment aquestes decisions.

Els autors estem convençuts que el resultat no hauria estat el mateix sense aquest diàleg constant de les fonts documentals, arqueològiques, iconogràfiques i en alguns casos etnogràfiques.  Sovint els nostres dubtes no trobaven resposta i hem hagut de buscar solucions versemblants no gaire allunyades d'allò que històricament consideràvem possible.

El detall més insignificant pren una gran rellevància quan saps que l'usuari s'hi podrà apropar i ho podrà virtualment tocar.  Les imatges de l'època ens donen una visió plana i molt poc detallada, fins i tot distorsionada, dels mobles i d'altres objectes, els quals nosaltres hem hagut de reproduir en tres dimensions.  Els gustos actuals topen amb els de l'època i en algunes ocasions hem renunciat a certes solucions o hem optat per oferir diverses possibilitats per tal de deixar la porta oberta a la discussió. És el cas, per exemple, del gust actual per la pedra vista als monuments romànics; quan trobem nombroses imatges d'interiors decorats amb pintures de colors vius i gairebé agressius.

Altres problemes van tenir relació amb els accessos als diferents espais, les escales, les passeres, les distribucions d'espais i els interiors. En aquests casos les restes conservades no ens aporten prou informació. La circulació de les aigües de pluja i els sistemes d'evacuació a l'exterior o les cobertes ens han exigit veritables treballs de recerca que no han quedat plasmats en el producte final.

Pel que fa a la vida quotidiana dels habitants d'un castell d'aquesta època hem hagut de plantejar-nos qui hi vivia i en quines condicions es realitzaven les activitats més bàsiques com ara dormir o menjar i els diferents nivells de confort i habitabilitat dels espais que s'utilitzaven.  Tampoc no ha estat fàcil combinar les activitats pròpiament militars amb les domèstiques sense que es produïssin interferències entre les unes i les altres.  Sempre que ens ha estat possible hem buscat informació en fonts dels segles XI i XII, encara que de vegades hem hagut de recórrer als segles posteriors, tot i el perill que això comporta.

Com s'ha presentat la informació?

El passeig per una realitat virtual és molt suggestiu i atractiu. Per aquests motius és una eina motivadora de primer ordre per als alumnes.  Al mateix temps, però, la seva gran capacitat d'atraure l'atenció ens plantejava dos reptes importants:

El primer era procurar donar interès a la informació escrita i iconogràfica que volíem que l'usuari o l'alumne tingués.  En una obra d'aquestes característiques fàcilment es corre el risc que la realitat virtual faci ombra a tota la resta. Calia, per tant, dissenyar una informació atractiva.  En aquest sentit hem procurat que l'aparença inicial d'una finestra d'informació consti d'una imatge relacionada amb el tema, alguna música o veu i dues o tres preguntes que puguin despertar l'interès sobre el que s'explicarà. En aquesta primera impressió l'usuari no trobarà gaire text escrit.  Més endavant, en clicar les preguntes es trobarà amb un text de resposta amb exemples documentals i iconogràfics.

El segon consistia en adaptar la informació a la dinàmica pròpia del passeig virtual que és atzarosa i capritxosa.  L'usuari avança per les estances del castell mogut per focus d'interès immediats i segurament de forma poc estructurada seguint els seus propis estímuls o desigs.  Calia que la informació fos fragmentada i que tingués alguna relació molt directa amb el món virtual.  La solució ha estat en dissenyar finestres d'informació lligades als objectes del castell de manera que el seu contingut hi estigui relacionat.

La informació arqueològica està separada per espais.  A cada estança o àrea del castell hi ha lligada una finestra on s'aporten dades extretes de les excavacions realitzades al castell de Mur i la seva relació amb la reconstrucció virtual.

Esperem que el resultat final sigui una bona eina per apropar el visitant i l'alumne a la vida dels homes i les dones dels segles XI i XII, i estem convençuts que també pot ser un bon punt de partida per a futurs diàlegs entre especialistes en la matèria.