Índex bibliogràfic
|
Fonts
citades als documents: Ramon
d'ABADAL. Catalunya carolíngia. Vol.
2. Barcelona: IEC, 1986. Ramon
d'ABADAL. Els primers comtes catalans..
Barcelona: 1958. Abu
Ubayd al-BAKRI. Geografia de España.
Ed. E. Vidal. Zaragoza: 1982. Isa
ibn Ahmad al-RAZI. Anales palatinos del
califa de Córdoba al-Hakam II. Ed.
Emilio Garcia Gómez. Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1967. L’arxiu
antic de Santa Anna de Barcelona 843-1200. Ed.
Jesus Alturo. Barcelona: Fundació Noguera, 1985. Cebrià
BARAUT. “Els documents dels anys 1076-1092 de l’arxiu capitular de la Seu
d’Urgell”. Urgelia. (1984-85), núm.
7 Edmon
BARBIER. "Synthronon. Art et Archéologie de la fin de l'Antiquité et du
Moyen Age". Dins: Les images, les
reliques et la face supérieur de l'autel avant le XI siècle. París: 1968,
pàg.199-208. Pierre
BONNASSIE. Catalunya mil anys enrera.
Barcelona: Edicions 62, 1981. Dolors
BRAMON, “De nuevo sobre unos topónimos
catalanes escritos por Ibn Hayyan (verano del 935)” . Anaquel de Estudios Arabes IX. (1998), pàgs. 19-29. Cartoral
de Carlemany del bisbe de Girona (s.IX-XIV).
Ed. Josep Maria Marquès. Barcelona: Fundació Noguera, 1993. Cartulari
de la Vall d’Andorra, (s.IX-XIV).
Ed. Cebrià Baraud. Andorra: 1988. El
Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa.
Diplomatari dels segles X i XI. Ed. Pere Puig. Barcelona: Fundació Noguera,
1995. Cantar
de Mio Cid. Manuscrito de Per Abbat.
Madrid: Tesoros de la Biblioteca Nacional, (Comunicación interactiva), 1998. Cartulario
de San Cugat del Vallés.
Ed. J. Rius. Barcelona: CSIC, 1945-1947. Catalunya
Romànica.
Barcelona. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1998. CHRÉTIEN
DE TROYES. Lanzarote del Lago o el
Caballero de la Carreta. Barcelona:
Labor, 1976. Eduardo
CORREDERA. El archivo de Ager y Caresmar.
Balaguer: Romeu, 1978. Cortes
de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y del principado de Cataluña.
Madrid: Real Academia de la Historia, 1896. Crónica
del rei Jaume I.
Col. Les Quatre grans cròniques. Barcelona: Selecta, 1971. Diplomatari
de la Catedral de Vic.
Ed. Eduard Junyent. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs, 1987. Peter
DRONKE. Las escritoras de la Edad Media.
Barcelona: Critica, 1995. Duoda,
comtessa de Barcelona i de Septimània. De
mare a fill. Escrits d'una dona del segle IX. Barcelona: La Sal, 1989.
(Traducció de Mercè Otero). Josep
Mª FONT RIUS. Cartas de población y franquicia de Cataluña.
Madrid-Barcelona: CSIC, 1969-1983. Gener
GONZALVO. La Pau i la treva a Catalunya.
Barcelona: la Magrana, 1986, pàg. 118. Liber
Antiquitatum.
(Que es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona ACB). En part publicat
a Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Vol. 1,
documents dels anys 844-1000. Ed. Àngel Fàbregas. Barcelona: Arxiu
Capitular de la Catedral, 1995. (Pels documents posteriors hem consultat la
documentació inèdita.) Liber
Feudorum Mayor.
(Cartulario Real que es conserva al ACA). Barcelona:
CSIC, 1944-1946. Ramon
LLULL. Llibre d’Evast e Blanquerna.
Barcelona: Edicions 62 “La Caixa”, 1982. Ramon
LLULL. Llibre de l’orde de cavalleria.
Barcelona: Barcino, 1928. DANTE
ALIGHIERI. La divina comedia. Barcelona:
Oceano, 1990 Jaume
MARQUILLES. Comentaria Jacobi Marquilles
super Usaticis Barchinone. (Hem consultat l’edició del s. XVI que es
conserva a L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. ) Els
pergamins de l’Arxiu comtal de Barcelona, de Ramon Borrell
a Ramon Berenguer I.
Ed. Gaspar Feliu, J. M. Salrach. Barcelona: Fundació Noguera, 1999. Poema
de Mio Cid.
Edición de Ramon Menéndez Pidal. Madrid: Espasa Calpe, 1963. Poesia
trobadoresca.
Ed. Lola i Alfred Badia. Col. Les millors obres de la literatura universal, núm.
14. Barcelona: Ed.62 i La Caixa, 1982.
Pere PUJOL. Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII procedents del bisbat de
Seu d’Urgell. Barcelona: Diputació, 1913.
Antoni
PLADEVALL. El monestir de Sant Sebastià
dels Gorgs. Barcelona: Artestudi, 1982. El
romanç de Tristany i Isolda.
Ed. J. Bedier. Barcelona: Quaderns Crema, 1981. Pedro
SANAHUJA. Historia de la Villa de Àger.
Barcelona: Editorial Seráfica, 1961. Les
trobairitz. Poetes occitanes del segle XII.
Barcelona: la Sal, 1988. (Estudi introductori de Magda Bogin, versions poètiques
d’Alfred Badia. ) Usatges
de Barcelona. El codi a mitjan segle XII.
Ed. J. Bastardas. Barcelona: Fundació Noguera, 1984.
BIBLIOGRAFIA
CONSULTADA Context
històric i obres de referència
Ramon
d'ABADAL. Els primers comtes catalans.
Barcelona: 1958. Ramon
d'ABADAL. Catalunya carolíngia.
Barcelona: IEC, 1952-1955. Ramon
d'ABADAL. Dels visigots als catalans.
Barcelona: Edicions 62, 1969. José
BALARI. Origenes Históricos de Cataluña.
Abadia de Sant Cugat del Valles, (reedició 1964). Pierre
BONNASSIE. Catalunya mil anys enrera
(s. X-XI). Barcelona: Ed. 62, 1979-1981. Pierre
BONNASSIE. “Le comté de Toulouse et le comté de Barcelone au début du IX au
début du XII: 801-1213; esquisse d'histoire comparée”. Dins: Col.loqui
internacional de Llengua i Literatura Catalana. Abadia de Montserrat:
Publicacions de l’Abadia,1989, pàg. 27-45. Catalunya
i França meridional a l'entorn de l'any mil.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. La
Catalunya Romànica. Barcelona:
Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1998. Núria
DALMASES, Antoni José PITARCH. Història
de l’Art català. Vol. 1 i 2. Barcelona: Edicions 62,
1983. ALCOVER,
MOLL. Diccionari català, valencià,
balear. Palma de Mallorca: Miramar, 1968. Diccionari
d’Història de Catalunya. Barcelona:
Edicions 62, 1989. Diccionari
d’Història de Catalunya. Barcelona:
Barcanova, 1989. Ch.
Du CANGE. Glossarium ad scriptores mediae
et infimae latinitatis. ParÍs: 1845. Gener
GONZALVO. La pau i la treva a Catalunya.
OrÍgens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana, 1986. HURTADO,
MESTRE, MISERACHS. Atles d’Història de
Catalunya. Barcelona. Edicions 62, 1995. Eduard
JUNYENT. La pau i treva. Barcelona:
Dalmau, 1975. Josep
Maria SALRACH.
El
procés de formació nacional de Catalunya (s. VIII-IX). Barcelona: Edicions
62, 1978. Josep
Maria SALRACH. “El procés de feudalització”. Dins: Historia de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Barcelona:
Edicions 62, 1987. Historia
del arte español. La época de los monasterios. Dirigida
per J. Sureda. Planeta: Barcelona,
1996. Michel ZIMMERMANN. Els orígens de Catalunya, emancipació política i afirmació cultural. Barcelona: Edicions 62, 1989. Feudalisme,
economia i societat.
A.
BARBERO, M. VIGIL. La formación del
feudalismo en la Península Ibérica. Barcelona: Curial, 1978. T.
N. BISSON. "Estructuras feudales
y feudalismo en el mundo Mediterráneo". Dins: El feudalismo en la Cataluña del siglo XII. Barcelona: Crítica,
1984, pàg. 66-92. Jordi
BOLÓS. “Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a
l'Edat Mitjana”. Dins: II Col.loqui
d'Història agrària. Barcelona, 1986. Pierre
BONNAISSE. “Une famille de la campagne barcelonnais et ses activitésé
conomiques aux alentours de l'an mil”. Annales
du Midi, (1964), núm. 76, pàg. 261-304. P.
BONNASSIE, P. GUICHARD. “Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays
Valencien (s. IX-XV)”. Les communautés
vilageoises en Europe Occidentale. Flaran, IV. (Auch, 1982), pàg. 79-115. George
DUBY. Los tres órdenes o lo imaginario
del feudalismo. Barcelona: Petrel, 1980. Gaspar
FELIU. “El condado de Barcelona en los siglos IX y X: Organización terriorial
y economico-social”. Cuadernos de
Historia económica de Cataluña. (1972), núm. 7, pàg. 9-32. P.
FREEDMAN. Assaig d'història de la pagesia
catalana (s. XI-XV). Barcelona: Edicions 62, 1988. P.
FREEDMAN. Els orígens de al servitud
pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo,1993. “La
formació i expansió del feudalisme català”. Col·legi
Universitari. (Girona: 1985-1986). Núm. 5-6. Robert
FOSSIER. La infancia de Europa. Aspectos
económicos y sociales. Barcelona: Labor, 1984. Robert
FOSSIER. La sociedad medieval,
Barcelona: Crítica, 1996. Blanca
GARÍ. “Las "querimoniae" feudales en la documentación catalana del
siglo XII (1131-1178)”. Medievalia.
(1984). Núm. 5, pàg. 7-49. Charles
HIGOUNET. La noblese au Moyen Age. París:
1976. José
Mª LACARRA. “Aspectos económicos de la sumisión de los reinos de Taifas
(1010-1102)”. Dins: Homenaje a Vicens
Vives. Vol.1.
Barcelona: 1965, pàg. 255-277. Manuel
RIU. “Hipòtesi entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya”. Quaderns
d'Estudis Medievals. (Barcelona, 1981), pàg. 195-208. Manuel
RIU. L'aportació de l'arqueologia a
l'estudi de la formació i expansió del feudalisme català. Girona: Col.
Universitari, 1986. Eulàlia
RODÓN. El lenguaje técnico del
feudalismo en el s. XI en Cataluña. Barcelona: Escuela de Filologia, 1957. Josep
Mª SALRACH. “El creixement alto medieval i l'altra transició”. L'Avenç.
(1988), núm. 120, pág. 46-54.
Arquitectura
i arqueologia
G.
BACHELARD. Poétique de l'espace. París:
PUF, 1984.
Prim BERTRAN, Francesc FITÉ. “Primera aproximació a la ceràmica
grisa i als “graffitti del castell d’Oroners”. Acta
Mediaevalia. (Barcelona, 1984), núm. 5-6, pàg. 387-418. Michel
de BOUARD. Manuel d'archéologie médiévale: de la fouille a l'histoire. París:
Societé d'éditions d'ensegnement supérieur, 1975. Bulletin
du Groupe de Recherches Archeologiques de Montsegur et environs,
La
recherche archaeologique à Montsegur.
4em.
année. Numéro spécial, (Carcassonne, 1981). Del
rebost a la taula. Barcelona:
Museu d’Història de la Ciutat, 1994. Gabrielle
DÉMIANS D'ARCHIMBAUD. Les fouilles de
Rougiers.
Valbonne: 1980. Esteban
GALTIER. El nacimiento del arte románicdo
en Aragón. Arquitectura.
Saragossa: CAI, 1982. James
GRAHAM-CAMBELL. Viking Artefacts. Londres:
British Museum Publications Limited, 1980. Vicente
LAMPÉREZ. Arquitectura civil española de
los siglos I al XVIII. Madrid, 1922. Le
paysage monumental de la France autour de l'an Mil.
Appendice Catalogne. París: 1987. J.
PUIG I CADAFALCH, A. de FALGUERA i J. GODAY. L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: 1909. (facsímil
1983). Manuel
RiIU. “El hàbitat en Cataluña en la Alta Edad Media”. Dins: Atti
I Colloquio Internazionale di Archeologia Medievale. Palermo: 1976, pàg.
284-290. G.
ROSSELLÓ BORDOY. El nombre de las cosas
en Al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica. Palma de Mallorca:
Stat. D’Arqueologia Lul·liana, 1991. Paul
ZUMTHOR. La medida del mundo. Madrid:
Cátedra, 1994. VIOLLET
LE DUC. Dictionnaire raissonné de
l'architectura française du XI àu XVI siècle. París, 1868.
Castells
i aspectes militars.
Philippe
ARAGUAS. “Les chateaux d'Arnau Mir de Tost. Formation d'un grand domaine féodal
en Catalogne au milieu du XI siècle”. Dins: Actes
du 106 Congrès National des Societés Savantes. París, 1985, pàg. 61-76.
Jordi
BOLÓS. “Els castells medievals catalans”. Finestrelles.
(1994), núm. 6, pàg.71-96. Jordi
BOLÓS. Castells de la Catalunya central.
Manresa: Fundació Caixa de Manresa, Ed. Angle, 1997. Gianna
BONIS. En tiempo de los castillos feudales.
Barcelona: Avance, 1961. R.
ALLEN BROWN. “Les châteaux féodaux”. Cahiers
de civilisation médiévale. (1986), núm. 29. Vicenç
BURON. Castells romànics catalans.
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990. Els
castells catalans.
Barcelona: Dalmau, 1986. André
CHATELAIN. Chateaux Forts, images de
pierre des guerres médiévales. ParÍs: Rempart, 1983. Els
castells catalans.
Barcelona, Dalmau, 1964, 6 vol. Bernabé
CABAÑERO. “La transición del prerrománico al románico en la castellología
aragonesa y catalana”. Cahiers de Cuxa,
núm. 23. Pere
CATALÀ ROCA. “Los castillos de la reconquista en Cataluña”. Boletin
de la Asociación Española de Amigos de los Castillos. (1971), núm.18. “Châteaux
et peuplements en Europe Occidental du X au XVIII s.” Journées
Internationales d'Histoire. Flaran. (Auch, 1980), núm. 1. Philippe
CONTAMINE. La guerra en la Edad Media.
Barcelona: Nueva Clio, Labor, 1984. F.
ENGELS. Le rôle de la violence dans
l'Histoire. Parií, 1969. S.
FAJARDO, I. FAJARDO. Tratado de
castellologia. Madrid: Trigo editores, 1996. Francesc
FITÉ. “Arquitectura militar y repoblación en Cataluña (siglos VIII al
XI)”. Dins: II Congreso de Arqueología
Medieval Española. Pàg. 193-236. Josep
Mª FONT RIUS. “Les modes de détention
de châteaux dans la "Vielle Catalogne" et ses marches extérieurs du
début du IX au débout du XI siècle”. Dins:
Les structures sociales de
l'Aquitaine, du Languedoc et de l'Espagne au premier age féodal. París:
1969, pàg. 63-78. G.
FOURNIER. Le château dans la France Médiévale.
París, 1978. M.
GARCIA. “Fortificaciones cristianas del siglo XI en la frontera de reconquista
aragonesa”. Castillos de España.
(1983), núm. 20. J.
GARDELLES. "Les palais dans l'Europe occidentale chrétiene du X au XII siècle".
Cahiers de civilisations medieval.
(1976), núm. 19. J.
GARDELLES. Le château expression du monde
féodal. Strasburg: 1981. “La
guerre et la paix au Moyen Age”. Actes
du 101 Congrès National des Societés Savantes. (1978), pàg. 9-22. Cristogal
GUITARD. Castillos de Aragón.
Zaragoza: Liber General, 1976. Jacques
LEVRON. Le château fort et la vie au
Moyen Age. París, Fayard, 1963. R.
LEWIS. “Cataluña como frontera militar”. Anuario
de Estudios Medievales. (1968), núm. 5, pàg. 15-30. Jean
MESQUI. Châteaux et enceintes de la
France Médiévale. De la défense à la résidance. París: Picard, 1991.
Lluís
MONREAL, Martí de RIQUER. Els castells medievals de Catalunya. Barcelona:
Ariel, 1955-1965. Montserrat
PAGÈS. “La marca hispànica frontera meridional de l'imperi i les seves
fortaleses en temps de Carles el Calb”. Cahiers
de Cuxa. (1992), núm. 23. Martí
de RIQUER. L'arnès del cavaller.
Barcelona: Ariel, 1968.
Manuel
RIU. “Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña
carolingia”. San Jorge. (Barcelona,
1962), núm. 47. Manuel
RIU. “Aproximació al món dels castells”.
Burriac. 1988. Manuel
Riu. “Fortaleses, torres, guaites i castells a la Catalunya Medieval”. Acta
Mediaevalia. (1986), annex 3. Manuel
RIU [et al.]. El castell de Mataplana i el comte Arnau. Una història i una llegenda
singulars de la Catalunya Medieval. Ripoll, 1999. Flocel
SABATÉ; T. RAJA. La gent dels castells.
Igualada: Montcalet, 1999. Leonardo
VILLELA. “Castillos y armamento en las Cántigas y la Crónica Troyana”. Castillos
de España. (1996), núm.105.
Aspectes
de la cultura i la
vida quotidiana.
Philippe
ARIE, George DUBY. Histoire de la vie privée. Vol. 1. París, 1985. R.
CHARBON. La sensibilité dans l'histoire.
París, 1987. Rafael
CONDE. “Alimentación y sociedad: las cuentas de Guillema de Montcada”. Mediaevalia.
(Barcelona, 1982), núm. 3, pàg. 7-21. Francesc
FITÉ. “El loc de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de
Lleida, procedents del tresor de la col·legiata d’Àger. Segle XI”.
Acta medievalia. (Barcelona, 1984-85), núm. 5-6, pàg. 281-312. Vito
FUMAGALLI. Cuando el cielo se oscurece. La
vida en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1992. F.
GARNIER. Le
Langange de l'image au Mogen Age.
París: Le Leopard d'or, 1982-89. Gerbert
d’Orlhac i el seu temps.
Vic: Eumo, 1999. A.
GUERREAU. “Alimens symboliques et symbolique de la table dans les romans
arthuriens”.
Annales ESC. (1992), núm. 3, pàg. 561-594. YONNE.
Les jours de l’Apocalypse. Zodiaque, 1967. Herrada
de HOHENBOURG. Hortus Delicarum.
University of London, 1979. J.
L. FLANDRIN, M. MONTANARI. Histoire de
l’alimentation. París: Fayard, 1997. Massimo
MONTANARI. L'alimentazione contadina
nell'alto Medioevo. Napoles: Liguori, 1979. Massimo
MONTANARI. El hambre y la abundancia.
Historia y cultura de la alimentación en Europa. Barcelona: Crítica, 1993.
Edmond
POGNON. La vida cotidiana en el año 1000.
Madrid: Temas de Hoy, 1994. Materiaux
pour l'histoire des cadres de vie dans l'Europe Occidental (1050-1250). Nice:
1984. Pierre
RICHE. La vie quotidienne dans l'empire
Carolingien. París: Hachette, 1979.
FRICO. Signos e indicios en la portada de Ripoll. Barcelona: Fundació Juan
March, 1976.
nAntoni RIERA. El sistema alimentario como elemento de diferenciación social en la
Alta Edad Media. Occidente siglos VIII-XII.
“Representaciones de la sociedad en la historia. De la autocomplacencia
a la utopia”. (Valladolid, 1991), pàg. 9-62.
nAntoni RIERA. Seyors, monjos i pagesos: alimentació i identitat social al segles
XII-XIII. Barcelona:
IEC, 1997.
oMontserrat RUMBAU. Com érem fa
set-cents anys. Una crònica de la vida quotidiana a la Corona
catalano-aragonesa del segle XIII. Barcelona: Tibidabo, 1996. Antoni
RIERA. “Sistemes alimenticis i estructura social a la Catalunya de l'Alta Edat
Mitjana”. Dins: Alimentació i societat
a la Catalunya Medieval. Barcelona: CSIC, 1988, pàg. 1-26. Martí
de RIQUER. Història de la Literatura
Catalana. Barcelona: Ariel, 1964. Martí
de RIQUER. Vida y retratos de trovadores.
Barcelona: Galaxia Gutemberg, 1995. Maria
Jesús RUBIERA. “Relacions d'anada i tornada entre la poesia provençal i la
poesia àrab a través dels catalans”. Dins: Col.loqui
internacional de llengua i literatura catalana. Abadia de Montserrat, 1989,
pàg. 237-244. A.
VAUCHEZ. La espiritualidad del Occidente
Medieval s.VIII-XII. Madrid: Cátedra, 1985.
Estructures
familiars i història de les dones.
Amor,
familia, sexualidad.
Barcelona: Argot, 1984. Martin
AURELL. Les noces del comte. Matrimoni i
poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega, 1998. Guillem
BROCÀ. Historia del derecho de Cataluña.
Especialmente del civil. Barcelona: Gili, 1918. Montserrat
CABRÉ. "Deodicatae" y "devotae". La regulacion de la
religiosidad femenina en los condados catalanes s. IX-XI”. Dins: Las
mujeres en el cristianismo medieval. Madrid: Asociación cultural
Al-Mudayna, 1989, pàg.169-182. Carmen
CARLÉ. “Apuntes sobre el matrimonio en la Edad Media española”. Cuadernos
de Historia de España. (Buenos Aires, 1980), núm. 63-64, pàg. 16-177. Marie
Teresa GUERRA. I diritti delle donne nella
società altomedievale. Nàpols: Edizione Scientifichi Italiane, 1986. D.
HERLIHY. “Land, Family, and Women in continental Europe 701-1200”.
Dins: Womenin
Medieval Society. University Pensylvania Press, 1976. Núria
JORNET. “Les femmes catalanes à travers leurs testaments (1038-1131)”.
Dins: La femme dans l'histoire et la société
méridionales. Montpellier, 1994. Margaret
W. LABARGE. La mujer en la Edad Media.
Madrid: Nerea, 1988. Jesús
LALINDE. “Rasgos evolutivos del derecho privado de los siglosXII a XIV en la
Corona de Aragón”. VII Congreso de Hª
de la Corona de Aragón. (1964), núm. 3, pàg. 171-182. René
METZ. La femme et l'enfant dans le droit
canonique médiéval. Londres: Variorim Reprints, 1985. Emma
MONTANOS. La familia en la Alta Edad Media
española. Pamplona: 1980. Regine
PERNOUD. La mujer en el tiempo de las
catedrales. Barcelona: Gramida, 1992. Milagros
RIVERA. Dret i conflicticitat social
entorn de les dones a la Catalunya pre‑feudal i feudal. "Mes enllà
del silenci..." Pàg. 53‑71. Lluís
TO. “Les femmes dans la société catalane des IX-XI siècle”. Dins: La
femme dans l'histoire et la société méridionales. Montpellier: 1994. Teresa
VINYOLES. “Ermessenda, Guinedilda... les dones de l’any 1000”.
Dins: Gerbert d’Orlhac i el seu temps. Vic: Eumo, 1999, pàg.175-188. Teresa
VINYOLES; Marta SANCHO [et al.]. “De
los símbolos al orden simbólico femenino (s.IV-XVII)”. Dins: Lo
material y lo simbólico en los testimonios de mujeres del siglo XI. Madrid:
Laya, 1998, pàg. 265-283.
Història
local.
M.
P. BOCHACA; C. PORTET, R. M. PUIG. Mur. Lleida:
Pagès, 1991. Francesc
CARRERAS CANDI. “Excursió a Isona, Mur i Meià”. Butlletí CEC. Núm. 7,
pàg. 285-290. Els
castells catalans.
Vol. 6. Barcelona: Dalmau, 1979. Catalunya
romànica. El Pallars.
Vol. 15. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, especialment pàg. 345-367. O.
ENGELS. “La autonomía de los condados pirenaicos de Pallars y Ribagorza y el
sistema carolingio de privilegios de protección”. Anuario de Estudios Medievales. (1969), núm. 6, pàg. 11-42. Luis
de CUENCA. Historia de la baronia y
pabordato
de Mur y cronología de los Condes de Pallars. Barcelona:
F. J. Altés, 1906. J.
M. DEFAUS, M. RIU. "Le paysage monumental de la France autour de l'an
mil”. Dins: Chateau de Mur. París:
Picard, 1987, pàg. 758-759. Francesc
FITÉ. Reculls d’història de la vall
d’Àger.
1985. Francesc
FITÉ. “Llordà i Mur, castells de la marca del Pallars Jussà”. Collegats,
Anuari del Centre d'Estudis del Pallars. (1988), núm. 2, pàg. 31-55. J.
GODAY. “Los castillos románicos de Mur y Llordà”. Museum.
(Barcelona, 1914), núm. 4. J.
GODAY. “Una iglesia romámica policromada. Notas para el estudio de nuestras
pinturas murales (Mur)”. Museum. Núm. 2, pàg. 45-53. J.
R. GONZÁLEZ. “La muralla ciclópea de Mur”. Ilerda.
(1977), núm. 38, pàg. 15-25. J.
R. GONZÁLEZ. “La muralla ciclópea de Mur”. Dins: XV
Congreso Naiconal de Arqueología.
Lugo, 1977. Zaragoza: 1979. Josep
LLADONOSA. Arnau Mir de Tost.
Barcelona: Dalmau, 1974. J.
MARTÍ. Recopilación de papeles de Mur.
Manuscrit 150 de la Biblioteca de Catalunya, 1787. Lídia
MARTÍNEZ TEIXIDÓ. Les famílies nobles del Pallars en els segles XI i XII. Lleida: Pagès,
1991. Antoni
MIR. Monografía de la fidelisima villa de
Tremp y del cenobio y castillo de Mur. Lleida: 1883. Joaquim
MIRET I SANS. “La fundació del monestir de Mur ". BRABLLB. (Barcelona, 1911), núm. 6, pàg. 112-123. Manuel
RIU. Castell i monestir de Mur, notícia
histórica. Goig en alabança de Santa Maria de Mur. Goig de Santa Eulàlia
núm. 92. Barcelona: 1975. Pedro
SANAHUJA. “Arnau Mir de Tost, caudillo de la reconquista”. Ilerda. (1943), núm. 1, pàg. 11-27, 155-159; (1944), núm. 2, pàg.
2-21, 53-147; (1946), núm. 4, pàg. 25-55. Pedro
SANAHUJA. Historia de la Villa de Àger.
Barcelona: Ed. Seráfica, 1961. Marta
SANCHO. “Ipsa fabricata”. Monografies
d’Arqueologia medieval. Pallars Jussà. (Universitat de Barcelona, 1997),
núm. 2. Ferran
VALLS I TABERNER. “Els comtats de Pallars i Ribagorça a partir del segle
XI”. Dins: Obres Selectes. Vol 4.
Barcelona: CSIC, 1961, pàg. 125-205. Jaime
VILLANUEVA. Viaje literario a las Iglesias
de España. Vol. 12. 1850, pàg. 70-76. Teresa
VINYOLES, Conchi RODRÍGUEZ. “La canónica a l’ombra del castell: Santa
Maria de Mur”. Lambard. (1999), pàg. 129-143.
|