|
|
Era habitual que les dones fessin de sanadores. Coneixien els remeis naturals per ajudar a guarir. La senyora del castell tenia la responsabilitat d’encarregar-se de la salut de la seva gent. Era part de l’educació d’una dama noble aprendre a curar: havia de saber tractar ossos trencats o dislocats, dolors, febres, etc. A les corts de reis i grans nobles hi havia un doctor per atendre els malalts, però aquest normalment necessitava ajuda. La majoria de remeis eren
a base d’herbes, ja fos aplicant-les bullides, amb cataplasmes o per via oral.
Una de les herbes més conegudes era l’hipèrnic, també coneguda com a herba
de Sant Joan o herba del cop, ja que curava els cops i els blaus.
|