Curar i guarir

Era habitual que les dones fessin de sanadores. Coneixien els remeis naturals per ajudar a guarir. La senyora del castell tenia la responsabilitat d’encarregar-se de la salut de la seva gent. Era part de l’educació d’una dama noble aprendre a curar: havia de saber tractar ossos trencats o dislocats, dolors, febres, etc.

A les corts de reis i grans nobles hi havia un doctor per atendre els malalts, però aquest normalment necessitava ajuda.

La majoria de remeis eren a base d’herbes, ja fos aplicant-les bullides, amb cataplasmes o per via oral. Una de les herbes més conegudes era l’hipèrnic, també coneguda com a herba de Sant Joan o herba del cop, ja que curava els cops i els blaus.   Pomades curatives fetes amb om i llard per calmar el dolor.  La rosella com a sedant i la farigola pel mal de cap.