|
|
|
|
La noblesa consumia una quantitat important de carn i en una proporció molt més elevada que els altres estaments. A part de la carn de caça, la més utilitzada era la de xai o de moltó, és a dir, bens castrats, i la de porc. La de xai es consumia sobretot fresca i la de porc preferentment salada. |
|
Pel que fa als porcs i moltons, provenien
majoritàriament
dels
censos
que pagaven els pagesos.
La carn de vaca o de bou es menjava a les zones de
muntanya. Com que eren animals molt grossos es mataven en cas d’aplegar-se molta
gent a menjar, especialment amb motiu d’una festa Que hi hagi ànecs i paons i que estiguin en un lloc on fàcilment puguin entrar al castell. Jaume Marquilles. Comentari a l'usatge 152. |
|
|
|
El comte de Barcelona rep de la vall de Querol, cinc
porcs, cinc corders, setze pernils
i una gallina a l’any. [...] i a més d’això hi té 14 quarteres de corder
i tres quarteres de porc. Any
1150. Drets i prestacions de la Vall de Querol al comte de Barcelona.
Cartulari de la Vall d’Andorra. Doc. 49. (El
document sencer està a les activitats)
|
|
|
|
La ramaderia era complementària de l'agricultura i en algunes zones era tan o més important que aquesta. L'extensió de la ramaderia feia que es plantessin camps de farratge. Es criaven:
|
|
|