El poder de l'Església

Boí. Fragment del frontal de Sant Pere. Segle XII. Barcelona. MNAC. Foto(Calveras/Mérida/Sagristà).

Text de la veu

En una societat molt violenta els qui resen es mantingueren en el cim del poder amb mètodes ben diferents:

Alguns optaren per la violència. Com?

 

Altres intentaren imposar l'autoritat per altres mètodes. Quins?

 

 

 

 

Al cim de la piràmide han de ser considerats els qui resen (oratores) i perquè alguns d’ells estan casats, els hi direm homes i dones. 

Els qui estan a l’esquerra de la piràmide són els que llauren (aratores), entre els que hi ha tant homes com dones. 

A la dreta de la piràmide hi ha els qui lluiten (bellatores), homes i dones. 

No dic que la funció de les dones sigui resar, treballar i combatre, sinó que elles estan casades amb els qui resen, llauren i lluiten, i elles els serveixen.

Entre l’any 1110 i 1130. Gerbert bisbe de Limerik.  Irlanda. George Duby. Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo. Pàg. 374.  

 

tornar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La jerarquia eclesiàstica compartí amb la noblesa la possessió dels dominis de la terra i l'apropiació dels excedents productius del camp i, en general, els bisbes i abats eren membres de les principals famílies aristocràtiques.

En conseqüència, no fou estrany que alguns senyors eclesiàstics es comportessin també com a senyors armats,  utilitzessin la força militar i anessin pels camins de la guerra, igual que els senyors dels castells.   

MECD.ACA.LFC.fol.26v.Convinença pel castell de Cardona entre Folc, bisbe d'Urgell i el comte Guillem de Cerdanya.

Els bisbes de Barcelona, Vic i Girona van anar a Còrdova (1010) en una expedició militar organitzada. El bisbe Berenguer de Vic, l'any 1017, va llençar-se espasa en mà, contra el castellà de Gurb. El bisbe d'Urgell Guillem Guifré va matar amb les seves pròpies mans el vescomte Folc de Cardona i després va morir assassinat.

Entre els clergues armats podem parlar de l'arquebisbe de Narbona, Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, nebot de l'Abat Oliba. Va adquirir l'arquebisbat l'any 1019 per la quantitat de 100.000 sous. Es presentava armat a tot arreu i, perfectament armat, es va presentar a una assemblea de Pau i Treva l'any 1043 celebrada a la seva catedral. Allà es va arrencar espectacularment l'armadura davant l'assemblea on hi havia el bisbe Oliba de Vic i tos els bisbes de l'església narbonesa, es va tirar a terra i proclamà anatema i excomunió contra ell mateix si mai tornava a agafar una arma. Però prengué les armes de nou i a més va invertir els diners que tenia per reconstruir l'església en armar un exèrcit. Els seus soldats un dia de treva van matar un soldat del vescomte amb qui havia firmat la pau. 

 

tornar

 

 

 

 

 

Alguns eclesiàstics van veure que no era intel·ligent el recurs sistemàtic de la força contra els professionals de la guerra i reclamaren la supremacia del poder espiritual i la defensa dels dèbils.  La violència feudal  tampoc no fou acceptada sense resistència per part del poble. L’Església, en la lluita contra els senyors, va trobar sovint en els camperols i els primers mercaders uns aliats circumstancials, ja que eren víctimes també de les depredacions nobiliàries.

 

Testimoni d'aquesta aliança és la difusió de les sagreres i la promulgació de la Pau i Treva de Déu.  

Constitueixen els bisbes, conjuntament amb els clergues i el poble fidel, que ningú dins dels comtats ni dels bisbats no assalti el seu enemic des de l’hora  nona del dissabte fins a l’hora prima del dilluns, perquè tothom guardi l’honor degut al diumenge; que ningú assalti monjos ni clergues desarmats, ni tampoc cap home ni cap dona. Que ningú no gosi assaltar o violar l’església ni l’espai que està en un circuit de treta passes.  

Any 1027. Pau i Treva de Toluges. G. Gonzalvo. Apèndix. Doc. 1.

 

La Pau de Déu pretenia protegir de la violència les persones desarmades i els llocs sagrats, és a dir, els temples i un espai de trenta passos al seu voltant (sagrera). La Treva de Déu consistia a evitar qualsevol acció armada en uns dies concrets, relacionats amb el calendari cristià. 

Es van iniciar a França a la darreria del segle X, i a Catalunya es van introduir a la primeria del segle XI de la mà de l’abat Oliba, bisbe de Vic. L’assemblea més antiga de la qual tenim testimonis escrits es va celebrar al Rosselló l’any 1027.  De les constitucions de Pau i Treva deriven l’estructura política i jurídica de la naixent Catalunya, ja que es recullen a les Constitucions i són l’origen de les Corts Catalanes i dels primers municipis.

L’Església per mitjà d’aquestes institucions encamina i controla els moviments populars contra la violència feudal, però mai no es qüestiona la validesa de la societat feudal i en primer lloc defensarà els seus propis drets.

No hem d’oblidar que l’Església competeix amb els senyors laics pel poder i per la terra, però generalment no té la força de les armes. Per això per mitjà de la Pau i Treva, vol establir unes pautes morals de conducta  basant-se només en càstigs morals. Tanmateix, sovint aquestes disposicions, tant la protecció de les persones i els espais sagrats com la treva dels dies sants, no es complien.

La por al càstig etern va ser un recurs eficaç?

 

tornar

 

 

 

 

 

 

 

Sovint es produïen enfrontaments entre la noblesa i el clergat.  Guerres en les quals els nobles prenien la iniciativa confiscant béns i rendes eclesiàstiques i fins i tot atacant físicament els clergues.

Soriguerola. Frontal d'altar. Segle XIII. MNAC. Foto (Calveras/Sagristà/Mérida)

En aquest cas empraven sistemes de coerció moral basats en la por a l'infern i al càstig etern. Això ho pots comprovar en el següent text:

 

Que sàpiguen tots els presents i els futurs que jo Ramon d’Abella (es tracta del senyor de la baronia d’Abella de la Conca, Pallars Jussà), vaig fer presoner el prior de Santa Maria d’Organyà, i sense cap culpa que ell no en tenia, el  vaig portar a Abella i el vaig posar en un gran cep (instrument de tortura que immobilitzava el pres).

Ara jo el citat Ramon em penedeixo d’haver comès aquest gran delicte. Per això, conjuntament amb la meva muller Caritat i el meu fill Ramon, faig donació al citat priorat de la desena part dels censos que rebo de les valls de Sant Joan i d’Andorra i dels seus terme [...] aquesta donació la faig per remei dels meus pecats i perquè la Mare de Déu intercedeixi per nosaltres davant de Jesucrist,  fill seu i senyor nostre, perquè Ell, pietós i misericordiós sigui propici  amb els nostres pecats i ens porti a la vida eterna, amen.  I que el prior de la citada església i el sagristà encenguin una llàntia d’oli durant tot l’advent i la quaresma davant de l’altar de Santa Maria per l’ànima del citat Ramon, del seu pare i de la seva mare[...]

1145. Cartulari de la vall d’Andorra. Doc. 47.

 

tornar