|
|
Això és un recipient ple de farina. El manteniment d'un castell exigia moldre importants quantitats de gra.
|
|
La generalització del molí fariner hidràulic és una de les grans aportacions tècniques de l'alta edat mitjana. Trobem molins fariners, especialment importants al segle XI, que aprofiten l'aigua dels rius i torrents que és desviada en recs per moure les moles. L'aigua evacuada dels molins s'aprofita després pels horts. Els
molins en un primer moment poden ser tant dels camperols, en règim comunal, com
dels senyors i dels monestirs. A la llarga, però, esdevenen monopoli dels
senyors feudals. La
construcció d'un molí suposa disposar dels drets d'ús de
l'aigua i saber adaptar les infraestructures a les característiques del corrent
d'aigua, al desnivell i a la seva quantitat i pressió. L'edifici sol ser
de petites dimensions, amb la sala de moles al primer pis i el
cacau amb la roda motriu a la planta baixa. Tot el
mecanisme és fet de fusta molt resistent, com per exemple el roure, excepte l'agulla
sobre la que pivota l'eix motriu i la nadilla
que uneix l'eix a la mola volandera que és la que gira. Les moles
han de ser fetes d'una pedra resistent i compacta com ara certs tipus de
conglomerats, granets o calcàries.
|
|
|