La host i la cavalcada

Adaptació d'una miniatura de la Bíblia de Rodes (s.XI) París. Biblioteca Nacional. Dibuix (E.Barrobés)

 

 

Sabies que els senyors tenien exèrcits privats?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bayeux. Fragment del tapís que representa uns cavallers al galop. Segle XI. Autorització especial Ciutat de Bayeux.

Els castlans tenien homes armats per a defensar els seus castells i un reduït grup de cavallers que formava una mena de guàrdia personal.

A més, els vassalls tenien l’obligació de participar a les hosts i cavalcades promogudes pel castlà, anar amb ell quan era cridat a la guerra pel comte o bé pagar el tribut corresponent.

La cavalcada era una expedició militar curta, d'un sol dia generalment; la host era la campanya o expedició d'un període més llarg.

Quina finalitat tenien les hosts i les cavalcades?

tornar

 

 

 

 

 

Bayeux. Fragment del tapís que representa una lluita. Segle XI. Autorització especial Ciutat de Bayeux.

En un castell fronterer podien servir per combatre l’enemic, tant els musulmans com els senyors dels castells propers amb els quals competien pel control de la terra. També les cavalcades es feien per atemorir els pagesos propis, per tal de sotmetre'ls al poder feudal i al pagament de mals usos.

En Bernat Degà [...] es va aliar amb cavallers i homes de peu que es van llençar sobre els homes de La Corriu (Solsonès)i els robaren, ja que ara han de pagar uns drets que no havien de pagar abans […]Totes aquestes coses han passat en la guerra de Guillem de Belevezer i de Guillem de Santafè.  

Any 1180 Queixes dels pagesos de Sant Pere de Gaudescales (Solsonès) per les violències rebudes. Pere Pujol. Pàg. 13-14.

A qui van perjudicar més aquestes violències?

tornar

 

 

 

 

 

Bayeux. Fragment del tapís que representa un acte de violència. Segle XI. Autorització especial Ciutat de Bayeux.

Els camperols van ser els més perjudicats. El poder feudal va utilitzar la violència per imposar-se damunt dels pagesos.  El següent fragment són unes instruccions que Geribert de Gelida va donar al seu castlà Mir a qui li havia encomanat el castell de Gelida.  

Que Mir en aquest honor no faci tolta ni forcia (és a dir, no prengui ni faci violència) més enllà de les que ha de fer un castlà a la seva castlania. Any 1062. Citat per Pierre Bonnassie. Vol. II. Pàg. 62  

Geribert mana a Mir que no  robi ni faci violència, més enllà de les que ha de fer un castlà, al terme del seu castell. Això vol dir que els abusos eren tan generalitzats que els senyors dels castells els consideraven gairebé un deure.   

tornar