Índex bibliogràfic


Fonts citades als documents:

Ramon d'ABADAL. Catalunya carolíngia. Vol. 2. Barcelona: IEC, 1986.

Ramon d'ABADAL. Els primers comtes catalans.. Barcelona: 1958.

Abu Ubayd al-BAKRI. Geografia de España. Ed. E. Vidal. Zaragoza: 1982.

Isa ibn Ahmad al-RAZI. Anales palatinos del califa  de Córdoba al-Hakam II. Ed. Emilio Garcia Gómez. Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1967.

L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona 843-1200. Ed. Jesus Alturo. Barcelona: Fundació Noguera, 1985.

Cebrià BARAUT. “Els documents dels anys 1076-1092 de l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell”. Urgelia. (1984-85), núm. 7

Edmon BARBIER. "Synthronon. Art et Archéologie de la fin de l'Antiquité et du Moyen Age". Dins: Les images, les reliques et la face supérieur de l'autel avant le XI siècle. París: 1968, pàg.199-208.

Pierre BONNASSIE. Catalunya mil anys enrera. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Dolors BRAMON,  “De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan (verano del 935)” . Anaquel de Estudios Arabes IX. (1998), pàgs. 19-29.

Cartoral de Carlemany del bisbe de Girona (s.IX-XIV). Ed. Josep Maria Marquès. Barcelona: Fundació Noguera, 1993.

Cartulari de la Vall d’Andorra, (s.IX-XIV). Ed. Cebrià Baraud. Andorra: 1988.

El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Ed. Pere Puig. Barcelona: Fundació Noguera, 1995.

Cantar de Mio Cid. Manuscrito de Per Abbat. Madrid: Tesoros de la Biblioteca Nacional, (Comunicación interactiva), 1998.

Cartulario de San Cugat del Vallés. Ed. J. Rius. Barcelona: CSIC, 1945-1947.

Catalunya Romànica. Barcelona. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1998.

CHRÉTIEN DE TROYES. Lanzarote del Lago o el Caballero de la Carreta.  Barcelona: Labor, 1976.

Eduardo CORREDERA. El archivo de Ager y Caresmar. Balaguer: Romeu, 1978.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y del principado de Cataluña. Madrid: Real Academia de la Historia, 1896.

Crónica del rei Jaume I. Col. Les Quatre grans cròniques. Barcelona: Selecta, 1971.

Diplomatari de la Catedral de Vic. Ed. Eduard Junyent. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs, 1987.

Peter DRONKE. Las escritoras de la Edad Media. Barcelona: Critica, 1995.

Duoda, comtessa de Barcelona i de Septimània. De mare a fill. Escrits d'una dona del segle IX. Barcelona: La Sal, 1989. (Traducció de Mercè Otero).

Josep Mª FONT RIUS. Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid-Barcelona: CSIC, 1969-1983.

Gener GONZALVO. La Pau i la treva a Catalunya. Barcelona: la Magrana, 1986, pàg. 118.

Liber Antiquitatum. (Que es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona ACB). En part publicat a Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Vol. 1, documents dels anys 844-1000. Ed. Àngel Fàbregas. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral, 1995. (Pels documents posteriors hem consultat la documentació inèdita.)

Liber Feudorum Mayor. (Cartulario Real que es conserva al ACA).  Barcelona: CSIC, 1944-1946.

Ramon LLULL. Llibre d’Evast e Blanquerna. Barcelona: Edicions 62 “La Caixa”, 1982.

Ramon LLULL. Llibre de l’orde de cavalleria. Barcelona: Barcino, 1928.

DANTE ALIGHIERI. La divina comedia. Barcelona: Oceano, 1990

Jaume MARQUILLES. Comentaria Jacobi Marquilles super Usaticis Barchinone. (Hem consultat l’edició del s. XVI que es conserva a L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. )

Els pergamins de l’Arxiu comtal de Barcelona, de Ramon Borrell  a Ramon Berenguer I. Ed. Gaspar Feliu, J. M. Salrach. Barcelona: Fundació Noguera, 1999.

Poema de Mio Cid. Edición de Ramon Menéndez Pidal. Madrid: Espasa Calpe, 1963.

Poesia trobadoresca. Ed. Lola i Alfred Badia. Col. Les millors obres de la literatura universal, núm. 14. Barcelona: Ed.62 i La Caixa, 1982.

   Pere PUJOL. Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII procedents del bisbat de Seu d’Urgell. Barcelona: Diputació, 1913.

          Antoni PLADEVALL. El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi, 1982.

El romanç de Tristany i Isolda. Ed. J. Bedier. Barcelona: Quaderns Crema, 1981.

Pedro SANAHUJA. Historia de la Villa de Àger. Barcelona: Editorial Seráfica, 1961.

Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII. Barcelona: la Sal, 1988. (Estudi introductori de Magda Bogin, versions poètiques d’Alfred Badia. )

Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Ed. J. Bastardas. Barcelona: Fundació Noguera, 1984.

 

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Context històric i obres de referència

 

Ramon d'ABADAL. Els primers comtes catalans. Barcelona: 1958.

Ramon d'ABADAL. Catalunya carolíngia. Barcelona: IEC, 1952-1955.

Ramon d'ABADAL. Dels visigots als catalans. Barcelona: Edicions 62, 1969.

José BALARI. Origenes Históricos de Cataluña. Abadia de Sant Cugat del Valles, (reedició 1964).

Pierre BONNASSIE. Catalunya mil anys enrera (s. X-XI). Barcelona: Ed. 62, 1979-1981.

Pierre BONNASSIE. “Le comté de Toulouse et le comté de Barcelone au début du IX au début du XII: 801-1213; esquisse d'histoire comparée”. Dins: Col.loqui internacional de Llengua i Literatura Catalana. Abadia de Montserrat: Publicacions de l’Abadia,1989, pàg. 27-45.

Catalunya i França meridional a l'entorn de l'any mil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991.

La Catalunya Romànica. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1998.

Núria DALMASES, Antoni José PITARCH. Història de l’Art català. Vol. 1 i 2. Barcelona: Edicions 62,  1983.

ALCOVER, MOLL. Diccionari català, valencià, balear. Palma de Mallorca: Miramar, 1968.

Diccionari d’Història de Catalunya. Barcelona:  Edicions 62, 1989.

Diccionari d’Història de Catalunya. Barcelona:  Barcanova, 1989.

Ch. Du CANGE. Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis. ParÍs: 1845.

Gener GONZALVO. La pau i la treva a Catalunya. OrÍgens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana, 1986.

HURTADO, MESTRE, MISERACHS. Atles d’Història de Catalunya. Barcelona. Edicions 62, 1995.

Eduard JUNYENT. La pau i treva. Barcelona: Dalmau, 1975.

Josep Maria SALRACH.   El procés de formació nacional de Catalunya (s. VIII-IX). Barcelona: Edicions 62, 1978.

Josep Maria SALRACH. “El procés de feudalització”. Dins: Historia de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Barcelona: Edicions 62, 1987.

Historia del arte español. La época de los monasterios. Dirigida per J. Sureda. Planeta: Barcelona, 1996.

Michel ZIMMERMANN. Els orígens de Catalunya, emancipació política i afirmació cultural.  Barcelona: Edicions 62, 1989.

Feudalisme, economia i societat.

 

A. BARBERO, M. VIGIL. La formación del feudalismo en la Península Ibérica. Barcelona: Curial, 1978.

T. N. BISSON. "Estructuras feudales y feudalismo en el mundo Mediterráneo". Dins: El feudalismo en la Cataluña del siglo XII. Barcelona: Crítica, 1984, pàg. 66-92.

Jordi BOLÓS. “Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l'Edat Mitjana”. Dins: II Col.loqui d'Història agrària. Barcelona, 1986.

Pierre BONNAISSE. “Une famille de la campagne barcelonnais et ses activitésé conomiques aux alentours de l'an mil”. Annales du Midi, (1964), núm. 76, pàg. 261-304.

P. BONNASSIE, P. GUICHARD. “Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien (s. IX-XV)”. Les communautés vilageoises en Europe Occidentale. Flaran, IV. (Auch, 1982), pàg. 79-115.

George DUBY. Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo. Barcelona: Petrel, 1980.

Gaspar FELIU. “El condado de Barcelona en los siglos IX y X: Organización terriorial y economico-social”. Cuadernos de Historia económica de Cataluña. (1972), núm. 7, pàg. 9-32.

P. FREEDMAN. Assaig d'història de la pagesia catalana (s. XI-XV). Barcelona: Edicions 62, 1988.

P. FREEDMAN. Els orígens de al servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo,1993.

“La formació i expansió del feudalisme català”. Col·legi Universitari. (Girona: 1985-1986). Núm. 5-6.

Robert FOSSIER. La infancia de Europa. Aspectos económicos y sociales. Barcelona: Labor, 1984.

Robert FOSSIER. La sociedad medieval, Barcelona: Crítica, 1996.

Blanca GARÍ. “Las "querimoniae" feudales en la documentación catalana del siglo XII (1131-1178)”. Medievalia. (1984). Núm. 5, pàg. 7-49.

Charles HIGOUNET. La noblese au Moyen Age. París: 1976.

José Mª LACARRA. “Aspectos económicos de la sumisión de los reinos de Taifas (1010-1102)”. Dins: Homenaje a Vicens Vives. Vol.1.  Barcelona: 1965, pàg. 255-277.

Manuel RIU. “Hipòtesi entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya”. Quaderns d'Estudis Medievals. (Barcelona, 1981), pàg. 195-208.

Manuel RIU. L'aportació de l'arqueologia a l'estudi de la formació i expansió del feudalisme català. Girona: Col. Universitari, 1986.

Eulàlia RODÓN. El lenguaje técnico del feudalismo en el s. XI en Cataluña. Barcelona: Escuela de Filologia, 1957.

Josep Mª SALRACH. “El creixement alto medieval i l'altra transició”. L'Avenç. (1988), núm. 120, pág. 46-54.

 

Arquitectura i arqueologia

 

G. BACHELARD. Poétique de l'espace. París: PUF, 1984.

   Prim BERTRAN, Francesc FITÉ. “Primera aproximació a la ceràmica grisa i als “graffitti del castell d’Oroners”. Acta Mediaevalia. (Barcelona, 1984), núm. 5-6, pàg. 387-418.

Michel de BOUARD. Manuel d'archéologie médiévale: de la fouille a l'histoire. París: Societé d'éditions d'ensegnement supérieur, 1975.

Bulletin du Groupe de Recherches Archeologiques de Montsegur et environs, La recherche archaeologique à Montsegur. 4em. année. Numéro spécial, (Carcassonne, 1981).

Del rebost a la taula. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat, 1994.

Gabrielle DÉMIANS D'ARCHIMBAUD. Les fouilles de Rougiers. Valbonne: 1980.

Esteban GALTIER. El nacimiento del arte románicdo en Aragón. Arquitectura. Saragossa: CAI, 1982.

James GRAHAM-CAMBELL. Viking Artefacts. Londres: British Museum Publications Limited, 1980.

Vicente LAMPÉREZ. Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII. Madrid, 1922.

Le paysage monumental de la France autour de l'an Mil. Appendice Catalogne. París: 1987.

J. PUIG I CADAFALCH, A. de FALGUERA i J. GODAY. L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: 1909. (facsímil 1983).

Manuel RiIU. “El hàbitat en Cataluña en la Alta Edad Media”. Dins: Atti I Colloquio Internazionale di Archeologia Medievale. Palermo: 1976, pàg. 284-290.

G. ROSSELLÓ BORDOY. El nombre de las cosas en Al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica. Palma de Mallorca: Stat. D’Arqueologia Lul·liana, 1991.

Paul ZUMTHOR. La medida del mundo. Madrid: Cátedra, 1994.

VIOLLET LE DUC. Dictionnaire raissonné de l'architectura française du XI àu XVI siècle. París, 1868.

 

Castells i aspectes militars.

 

Philippe ARAGUAS. “Les chateaux d'Arnau Mir de Tost. Formation d'un grand domaine féodal en Catalogne au milieu du XI siècle”. Dins: Actes du 106 Congrès National des Societés Savantes. París, 1985, pàg. 61-76.

Jordi BOLÓS. “Els castells medievals catalans”. Finestrelles. (1994), núm. 6, pàg.71-96.

Jordi BOLÓS. Castells de la Catalunya central. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, Ed. Angle, 1997.

Gianna BONIS. En tiempo de los castillos feudales. Barcelona: Avance, 1961.

R. ALLEN BROWN. “Les châteaux féodaux”. Cahiers de civilisation médiévale. (1986), núm. 29.

Vicenç BURON. Castells romànics catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

Els castells catalans. Barcelona: Dalmau,  1986.

André CHATELAIN. Chateaux Forts, images de pierre des guerres médiévales. ParÍs: Rempart, 1983.

Els castells catalans. Barcelona, Dalmau, 1964, 6 vol.

Bernabé CABAÑERO. “La transición del prerrománico al románico en la castellología aragonesa y catalana”. Cahiers de Cuxa, núm. 23.

Pere CATALÀ ROCA. “Los castillos de la reconquista en Cataluña”. Boletin de la Asociación Española de Amigos de los Castillos. (1971), núm.18.

“Châteaux et peuplements en Europe Occidental du X au XVIII s.” Journées Internationales d'Histoire.  Flaran. (Auch, 1980), núm. 1.

Philippe CONTAMINE. La guerra en la Edad Media. Barcelona: Nueva Clio, Labor, 1984.

F. ENGELS. Le rôle de la violence dans l'Histoire. Parií, 1969.

S. FAJARDO, I. FAJARDO. Tratado de castellologia. Madrid: Trigo editores, 1996.

Francesc FITÉ. “Arquitectura militar y repoblación en Cataluña (siglos VIII al XI)”. Dins: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Pàg. 193-236.

Josep Mª FONT RIUS. “Les modes de détention de châteaux dans la "Vielle Catalogne" et ses marches extérieurs du début du IX au débout du XI siècle”. Dins:  Les structures sociales de l'Aquitaine, du Languedoc et de l'Espagne au premier age féodal. París: 1969, pàg. 63-78.

G. FOURNIER. Le château dans la France Médiévale. París, 1978.

M. GARCIA. “Fortificaciones cristianas del siglo XI en la frontera de reconquista aragonesa”. Castillos de España. (1983), núm. 20.

J. GARDELLES. "Les palais dans l'Europe occidentale chrétiene du X au XII siècle". Cahiers de civilisations medieval. (1976), núm. 19.

J. GARDELLES. Le château expression du monde féodal. Strasburg: 1981.

“La guerre et la paix au Moyen Age”. Actes du 101 Congrès National des Societés Savantes. (1978), pàg. 9-22.

Cristogal GUITARD. Castillos de Aragón. Zaragoza: Liber General, 1976.

Jacques LEVRON. Le château fort et la vie au Moyen Age. París,  Fayard, 1963.

R. LEWIS. “Cataluña como frontera militar”. Anuario de Estudios Medievales. (1968), núm. 5, pàg. 15-30.

Jean MESQUI. Châteaux et enceintes de la France Médiévale. De la défense à la résidance. París: Picard, 1991.

Lluís MONREAL, Martí de RIQUER. Els castells medievals de Catalunya. Barcelona:  Ariel, 1955-1965.

Montserrat PAGÈS. “La marca hispànica frontera meridional de l'imperi i les seves fortaleses en temps de Carles el Calb”. Cahiers de Cuxa. (1992), núm. 23.

Martí de RIQUER. L'arnès del cavaller. Barcelona: Ariel, 1968.

Manuel RIU. “Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia”. San Jorge. (Barcelona, 1962), núm. 47.

Manuel RIU. “Aproximació al món dels castells”. Burriac. 1988.

Manuel Riu. “Fortaleses, torres, guaites i castells a la Catalunya Medieval”. Acta Mediaevalia. (1986), annex 3.

Manuel RIU [et al.]. El castell de Mataplana i el comte Arnau. Una història i una llegenda singulars de la Catalunya Medieval. Ripoll, 1999.

Flocel SABATÉ; T. RAJA. La gent dels castells. Igualada: Montcalet, 1999.

Leonardo VILLELA. “Castillos y armamento en las Cántigas y la Crónica Troyana”. Castillos de España. (1996), núm.105.

 

Aspectes de la cultura i la  vida quotidiana.

 

Philippe  ARIE, George DUBY. Histoire de la vie privée. Vol. 1. París, 1985.

R. CHARBON. La sensibilité dans l'histoire. París, 1987.

Rafael CONDE. “Alimentación y sociedad: las cuentas de Guillema de Montcada”. Mediaevalia. (Barcelona, 1982), núm. 3, pàg. 7-21.

Francesc FITÉ. “El loc de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida, procedents del tresor de la col·legiata d’Àger. Segle XI”. Acta medievalia. (Barcelona, 1984-85), núm. 5-6, pàg. 281-312.

Vito FUMAGALLI. Cuando el cielo se oscurece. La vida en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1992.

F. GARNIER. Le Langange de l'image au Mogen Age. París: Le Leopard d'or, 1982-89.

Gerbert d’Orlhac i el seu temps. Vic: Eumo, 1999.

A. GUERREAU. “Alimens symboliques et symbolique de la table dans les romans arthuriens”.  Annales ESC. (1992), núm. 3, pàg. 561-594.

YONNE. Les jours de l’Apocalypse. Zodiaque, 1967.

Herrada de HOHENBOURG. Hortus Delicarum. University of London, 1979.

J. L. FLANDRIN, M. MONTANARI. Histoire de l’alimentation. París: Fayard, 1997.

Massimo MONTANARI. L'alimentazione contadina nell'alto Medioevo. Napoles: Liguori, 1979.

Massimo MONTANARI. El hambre y la abundancia. Historia y cultura de la alimentación en Europa. Barcelona: Crítica, 1993.

Edmond POGNON. La vida cotidiana en el año 1000. Madrid: Temas de Hoy, 1994.

Materiaux pour l'histoire des cadres de vie dans l'Europe Occidental (1050-1250). Nice: 1984.

Pierre RICHE. La vie quotidienne dans l'empire Carolingien. París: Hachette, 1979.

          FRICO. Signos e indicios en la portada de Ripoll. Barcelona: Fundació Juan March, 1976.

          nAntoni RIERA. El sistema alimentario como elemento de diferenciación social en la Alta Edad Media. Occidente siglos VIII-XII.  “Representaciones de la sociedad en la historia. De la autocomplacencia a la utopia”. (Valladolid, 1991), pàg. 9-62.

          nAntoni RIERA. Seyors, monjos i pagesos: alimentació i identitat social al segles XII-XIII.  Barcelona: IEC, 1997.

          oMontserrat RUMBAU. Com érem fa set-cents anys. Una crònica de la vida quotidiana a la Corona catalano-aragonesa del segle XIII. Barcelona: Tibidabo, 1996.

Antoni RIERA. “Sistemes alimenticis i estructura social a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana”. Dins: Alimentació i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: CSIC, 1988, pàg. 1-26.

Martí de RIQUER. Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, 1964.

Martí de RIQUER. Vida y retratos de trovadores. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 1995.

Maria Jesús RUBIERA. “Relacions d'anada i tornada entre la poesia provençal i la poesia àrab a través dels catalans”. Dins: Col.loqui internacional de llengua i literatura catalana. Abadia de Montserrat, 1989, pàg. 237-244.

A. VAUCHEZ. La espiritualidad del Occidente Medieval s.VIII-XII. Madrid: Cátedra, 1985.

                                      

Estructures familiars i història de les dones.

 

Amor, familia, sexualidad. Barcelona: Argot, 1984.

Martin AURELL. Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega, 1998.

Guillem BROCÀ. Historia del derecho de Cataluña. Especialmente del civil. Barcelona: Gili, 1918.

Montserrat CABRÉ. "Deodicatae" y "devotae". La regulacion de la religiosidad femenina en los condados catalanes s. IX-XI”. Dins: Las mujeres en el cristianismo medieval. Madrid: Asociación cultural Al-Mudayna, 1989, pàg.169-182.

Carmen CARLÉ. “Apuntes sobre el matrimonio en la Edad Media española”. Cuadernos de Historia de España. (Buenos Aires, 1980), núm. 63-64, pàg. 16-177.

Marie Teresa GUERRA. I diritti delle donne nella società altomedievale. Nàpols: Edizione Scientifichi Italiane, 1986.

D. HERLIHY. “Land, Family, and Women in continental Europe 701-1200”. Dins:  Womenin Medieval Society. University Pensylvania Press, 1976.

Núria JORNET. “Les femmes catalanes à travers leurs testaments (1038-1131)”. Dins: La femme dans l'histoire et la société méridionales. Montpellier, 1994.

Margaret W. LABARGE. La mujer en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1988.

Jesús LALINDE. “Rasgos evolutivos del derecho privado de los siglosXII a XIV en la Corona de Aragón”. VII Congreso de Hª de la Corona de Aragón. (1964), núm. 3, pàg. 171-182.

René METZ. La femme et l'enfant dans le droit canonique médiéval. Londres: Variorim Reprints, 1985.

Emma MONTANOS. La familia en la Alta Edad Media española. Pamplona: 1980.

Regine PERNOUD. La mujer en el tiempo de las catedrales. Barcelona: Gramida, 1992.

Milagros RIVERA. Dret i conflicticitat social entorn de les dones a la Catalunya pre‑feudal i feudal. "Mes enllà del silenci..." Pàg. 53‑71.

Lluís TO. “Les femmes dans la société catalane des IX-XI siècle”. Dins: La femme dans l'histoire et la société méridionales. Montpellier: 1994.

Teresa VINYOLES. “Ermessenda, Guinedilda... les dones de l’any 1000”. Dins: Gerbert d’Orlhac i el seu temps. Vic: Eumo, 1999, pàg.175-188.

Teresa VINYOLES; Marta SANCHO [et al.]. “De los símbolos al orden simbólico femenino (s.IV-XVII)”. Dins: Lo material y lo simbólico en los testimonios de mujeres del siglo XI. Madrid: Laya, 1998, pàg. 265-283.

 

 

Història local.

 

M. P. BOCHACA; C. PORTET, R. M. PUIG. Mur. Lleida: Pagès, 1991.

Francesc CARRERAS CANDI. “Excursió a Isona, Mur i Meià”. Butlletí CEC. Núm. 7,  pàg. 285-290.

Els castells catalans. Vol. 6. Barcelona: Dalmau, 1979.

Catalunya romànica. El Pallars. Vol. 15. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, especialment pàg. 345-367.

O. ENGELS. “La autonomía de los condados pirenaicos de Pallars y Ribagorza y el sistema carolingio de privilegios de protección”. Anuario de Estudios Medievales. (1969), núm. 6, pàg. 11-42.

Luis de CUENCA. Historia de la baronia y pabordato   de Mur y cronología de los Condes de Pallars. Barcelona:  F. J. Altés, 1906.

J. M. DEFAUS, M. RIU. "Le paysage monumental de la France autour de l'an mil”. Dins: Chateau de Mur. París: Picard, 1987, pàg. 758-759.

Francesc FITÉ. Reculls d’història de la vall d’Àger.  1985.

Francesc FITÉ. “Llordà i Mur, castells de la marca del Pallars Jussà”. Collegats, Anuari del Centre d'Estudis del Pallars. (1988), núm. 2, pàg. 31-55.

J. GODAY. “Los castillos románicos de Mur y Llordà”. Museum. (Barcelona, 1914), núm. 4.

J. GODAY. “Una iglesia romámica policromada. Notas para el estudio de nuestras pinturas murales (Mur)”. Museum. Núm. 2, pàg. 45-53.

J. R. GONZÁLEZ. “La muralla ciclópea de Mur”. Ilerda. (1977), núm. 38, pàg. 15-25.

J. R. GONZÁLEZ. “La muralla ciclópea de Mur”. Dins: XV Congreso Naiconal de Arqueología.  Lugo, 1977. Zaragoza: 1979.

Josep LLADONOSA. Arnau Mir de Tost. Barcelona: Dalmau, 1974.

J. MARTÍ. Recopilación de papeles de Mur. Manuscrit 150 de la Biblioteca de Catalunya, 1787.

Lídia MARTÍNEZ TEIXIDÓ. Les famílies nobles del Pallars en els segles XI i XII. Lleida: Pagès, 1991.

Antoni MIR. Monografía de la fidelisima villa de Tremp y del cenobio y castillo de Mur. Lleida: 1883.

Joaquim MIRET I SANS. “La fundació del monestir de Mur ". BRABLLB. (Barcelona, 1911), núm. 6, pàg. 112-123.

Manuel RIU. Castell i monestir de Mur, notícia histórica. Goig en alabança de Santa Maria de Mur. Goig de Santa Eulàlia núm. 92. Barcelona: 1975.

Pedro SANAHUJA. “Arnau Mir de Tost, caudillo de la reconquista”. Ilerda. (1943), núm. 1, pàg. 11-27, 155-159; (1944), núm. 2, pàg. 2-21, 53-147; (1946), núm. 4, pàg. 25-55.

Pedro SANAHUJA. Historia de la Villa de Àger. Barcelona: Ed. Seráfica, 1961.

Marta SANCHO. “Ipsa fabricata”. Monografies d’Arqueologia medieval. Pallars Jussà. (Universitat de Barcelona, 1997), núm. 2.

Ferran VALLS I TABERNER. “Els comtats de Pallars i Ribagorça a partir del segle XI”. Dins: Obres Selectes. Vol 4. Barcelona: CSIC, 1961, pàg. 125-205.

Jaime VILLANUEVA. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol. 12. 1850, pàg. 70-76.

Teresa VINYOLES, Conchi RODRÍGUEZ. “La canónica a l’ombra del castell: Santa Maria de Mur”. Lambard. (1999), pàg. 129-143.