Els conreus

Bayeux. Pagesos llaurant i sembrant, fragment del tapís. (s.XI) Autorització Ciutat de Bayeux

 

Durant els segles X i XI hi hagué un augment de població. En conseqüència va caldre incrementar les terres de conreu.  

Què es conreava?

                            De qui eren les terres?

Com eren els contractes per plantar vinya?           


 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segador. Sant Isidor de Lleó. Segle XII

Durant els segles IX i X  hi va haver, sobretot, una repoblació espontània. 

Camperols pobres baixaven del Pirineu, artigaven i aprisionaven terres ermes, en terra de ningú, per convertir-les en terres conreades propietat dels propis conreadors, anomenades alous. 

Això ho feien pel seu compte i risc.  

 

Més endavant, a partir del segle XI, els pagesos van començar a perdre la plena propietat de la terra, molts alous es van convertir en tinences. Llavors els pagesos que les conreaven van haver de pagar uns drets per utilitzar-les.

Això va ser degut a diverses causes:

  • La inestabilitat i la violència creades pel procés de feudalització.

  • Les donacions fetes a l’Església.

  • La pobresa dels petits propietaris que en anys de males collites empenyoraven o venien les terres a favor dels més poderosos per poder menjar.

Tot el que hi ha dins aquests quatre límits t'ho venem íntegrament amb entrades i sortides pel preu de set eimines d'ordi [...] I del nostre dret ho donem a la teva potestat i t'ho venem  per la necessitat de la fam deguda a la persecució de la pedregada. 

Contracte de venda d'unes cases al terme de Terrassa. Any 1043. Jesús Alturo. L'arxiu de Santa Anna de Barcelona. Vol. I. Doc. 48. 

 

Finalment, vers l'any 1100, la majoria de pagesos de la Catalunya Vella ja no eren amos de res.  Després perdran la llibertat i es convertiran en homes i dones propis, o sigui pagesos de remença.

Tanmateix quedaran alguns pagesos lliures en terres que implicaven un alt risc per a qualsevol que hi anés a viure.  Eren zones que havien estat despoblades durant molt de temps, o que estaven en una zona perillosa a prop de la frontera amb els musulmans. La repoblació d'aquestes terres era dirigida per la noblesa o l'Església que es veien obligades a incentivar i estimular els pagesos amb franqueses, és a dir, amb les llibertats que els altres acabaven de perdre i amb exempcions de pagaments i serveis.

 

Vols veure què es va concedir a la gent que va voler repoblar el nucli de La Régola?

 

tornar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En nom de Crist. Jo Arnau i la meva muller Arsenda volem que sigui conegut de tots, tant presents com futurs, que hem fet una carta de franquesa a tots els homes que visquin ara, i en el futur, a la vila de Sant Julià anomenada de La Régola, que es troba dintre els termes del castell d'Àger. 

I concedim i donem la vila amb el seu terme i la sagrera de l'església a Sant Pere; i tots els homes que visquin en l'esmentada vila no facin cap cens ni cap usatge a cap home ni dona de totes les coses que tenen o endavant puguin tenir en tots els termes del castell d'Àger, sinó que siguin francs i lliures i donin els delmes, les primícies i les oblacions a Déu i a Sant Pere i així ho facin pel pa, pel vi, per la carn i pels animals.

Any 1049. Carta de franquesa de La Régola (Vall d'Àger. Noguera).

 

 

tornar

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la foto hi ha uns pagesos que estan batent el gra. S'hi poden veure les espigues lligades formant una garba i com els homes per mitjà d'una eina anomenada batolla, formada per dos bastons lligats amb una corda, baten les espigues per separar el gra de la palla.  Els conreus principals eren els cereals, però no només el blat, sinó l’ordi, la civada, el mill, el sègol i el panís. De vegades es conreaven barrejats amb lleguminoses com ara les veces, o alternant el conreu del cereal amb faves.  

Santa Maria de l'Estany. Capitell amb dos homes batent. Segle XII. Foto (X. Xortó)

També era molt important l’extensió dedicada a les vinyes, plantades sovint en feixes, que eren camps en forma de bancals als vessants de les muntanyes, limitats per marges de paret seca. Enmig dels ceps hi havia sovint alguna pomera o alguna figuera. Els cereals i la vinya es completaven amb algunes oliveres i un petit hort regat per un torrent, un pou o una font, on es plantaven verdures i llegums. També es conreaven plantes industrials: lli i cànem.

Vols conèixer el calendari agrícola?  

tornar

 

 

 

 

El calendari agrícola.

A principi de la tardor es recollien les fulles per a ferratge i per a llit dels animals, es cavava o llaurava la terra i se sembrava.

Al novembre es portaven els porcs a pasturar pel bosc mentre el pagès feia llenya per a l'hivern.

A l’hivern  es matava algun porc o algun xai, i la carn se salava per conservar-la per a tot l'any. 

Al març es podaven els arbres i es cavava la vinya.

L'abril era l’època millor per a la caça i la pesca.

Al juny se segava l'ordi i la civada amb la falç. Aquest tipus de sega deixava rostolls alts que en passar l'arada quedaven enterrats i servien d'adob natural.

Al juliol se segava el blat.

A l’agost es batia el blat i s’adobaven les tines per posar-hi el vi.

El setembre era el temps de la verema.

tornar

 


 

 

 

 

 

 

Adaptació d'una miniatura de la Bíblia de Rodes (s.XI) París. Biblioteca Nacional. Dibuix (M.Sancho)

La vinya es donava sovint en règim de complantació, és a dir, les terres dels dominis senyorials o eclesiàstics eren donades a camperols per plantar-hi vinya. 

Al cap d'uns vuit anys la vinya quedava la meitat per a l'amo i l'altra, per al pagès.

 

En nom de Déu. Jo Altemir amb la meva muller Sindola, dona, nosaltres conjuntament, som venedors a tu senyor Deudat, per la gràcia de Déu bisbe de Barcelona, comprador. Per aquesta carta de venda et venem una mujada legítima de vinya útil amb el seu sòl i tots els seus ceps i sarments i la tanca d'esbarzers que l'envolta amb tots els marges i límits, íntegrament. Està tot això al territori de Barcelona o al seu terme, a l'entrada de Sants. La citada vinya va venir a nosaltres per la nostra complantació i per la suor del nostre treball, aquesta vinya nosaltres la vàrem complantar i avinyar a la terra de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona amb el favor teu, citat comprador.

Afronta al nord amb el camí públic habitual per on es va a tot arreu. A llevant amb el torrent aqüeducte. Al sud amb la vinya del comprador. I a ponent també amb la terra del comprador. Dins d'aquests límits et venem la citada mujada de vinya pel preu de dos mancusos d'or cuit i òptim.

Any 1017. Contracte de venda d’una vinya que un matrimoni ha complantat i treballat. ACB. Liber Antiquitatum Vol. I. Doc. 62.

 

tornar