|
| Música de fons: Tant m'abellís ioys amors e chans. Berenguer de Palol (Catalunya Nord 1150-1185). Cançoner provençal. |
|
Al segle XII s’escrivien tractats d’amor i els trobadors i les trobairitz
cantaven l’amor cortès.
Vols
iniciar-te en l’amor cortès?
|
|
L’amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre l’home i la dona. En contrast amb l’ambient brutal de les guerres feudals neix un entorn cultural de música, poesia i jocs que s’havia anat forjant a l’interior dels castells per influència de les dones. |
|
Es van suavitzar els
costums sexuals de manera que l’home va
admetre la possibilitat d’un interval entre el desig i la satisfacció,
interval en què s’inclou el plaer dels sentiments, és a dir, l’amor cortès. L’amor cortès neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe. La majoria de trobadors eren membres de la noblesa, així com les dames i cavallers a qui canten. De totes maneres, per mimetisme, altres grups socials van tendir a imitar els costums de la classe dominant. La dona cantada i estimada pel poeta cortès és una dona noble, casada amb un senyor noble. El fet, però, que sigui casada no atura l’amant i per això l’amor cortès és normalment un amor adúlter sota aparença d'amor platònic. Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L’amor no era molt freqüent entre els matrimonis
nobles ja que els
casaments es feien per interessos polítics o militars de les dues famílies.
Els sentiments no comptaven en les unions feudals, de manera que sovint l’amor
s’expressava fora del matrimoni. L’amor cortès ha de ser
gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni
noble, per tant l’amor veritable
no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L’amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L’amor, doncs, és perillós. Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la
senyora i l’amant es declara el seu vassall. El joc de l’amor cortès entra
en l’ideal cavalleresc de manera que
el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que
ella li ha donat i lluita per ella per tal d’obtenir una paraula o un gest de
reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles,
escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l’amic sobretot
la fidelitat. |
|
|
|
Voldria tenir el meu cavaller |
|
| una nit, nu en els meus braços | |
| i que ell es tingués per feliç | |
| només que jo li fes de coixí. | |
| Li dono el meu cor, el meu amor, | |
| el meu judici, els meus ulls | |
| i la meva vida . | |
| Bell amic, amable i bo. | |
| quan us tindré en el meu poder? | |
| I que jagués amb vos un vespre | |
| i que us donés un bes amorós. | |
| Sapigueu que tindria gran desig | |
| que us tingués en lloc del marit, | |
| només que m’haguéssiu concedit | |
| de
fer tot això que jo voldria.
Vers l’any 1140. Cançó d’amor escrita per la Comtessa de Dia. Les trobairitz. Pàg. 121. |
| Si jo sabés encantar al món | |
| aleshores sé que veuria la més bella | |
| i els seus ulls i el seu fresc color, | |
| i que li besaria la boca amb sentiment | |
| i ella en guardaria el record molt de temps... | |
| Tan sols que ella tingués el coratge, | |
| que una nit m’admetés on es despulla, | |
| en lloc apropiat. | |
| I que em fes dels braços un
llaç al coll.
Bernard de Ventadorn. |
|
|