Les verdures

I el bisbe té per a l'ús, a les cases de Sanaüja, llenya, cols, bledes, formatges, ous, llevat de les cases dels clergues, dels cavallers i dels batlles del senyor; i tot això ho té per a l'ús a totes les altres cases de Sanaüja [...]   

Ente 1041 i 1075. Fragment del capbreu de Sanahuja. Pierre Bonnassie 2. Pàg. 41. (El document sencer està a les activitats)

 

Les verdures arribaven al castell com a censos dels pagesos o bé procedien en part dels horts propers al propi castell. L’hort era el rebost vegetal de la casa.  Marquilles recomana que als castells hi hagi un hort on hi pugui haver tant verdures com plantes aromàtiques, per abastir-se en cas de setge. Hi ha d’haver cols, porros, ceps i almenys menta, sàlvia, julivert, celiandre i herbes medicinals.  En l’estudi d’altres censos podem veure que els camperols entregaven als senyors porros, cebes, naps i cols.

Les verdures, com els llegums, són uns productes poc apreciats per l’aristocràcia. Els nobles en mengen com a penitència pels pecats i per obligació els dies de magre marcats per l’Església.