| |
Justificació
històrica
Les
dades històriques que s'utilitzen en el joc dels recursos estan
documentades. S'han
introduït, però, algunes lleugeres modificacions per tal
de dotar d'una coherència interna i dinamisme al guió.
En
aquest sentit, les dades que convé precisar són les següents:
| 1029 |
No podem assegurar
si el vescomte Bermon va anar a l'expedició catalana a
Còrdova de l'any 1017; però és molt probable
ja que era un dels més importants vassalls del comte de
Barcelona. Sí que sabem que el seu oncle, el bisbe de Vic,
Arnau, hi va anar en la primera expedició de l'any 1010,
de la qual en va tornar ferit de mort. Gràcies al seu testament
sabem que les riqueses obtingudes van ser importants. BIOSCA,
VINYOLES, XORTÓ. op. cit. pàg. 79. També
UDINA. op. cit. doc.81
|
| 1030 |
El
procediment pel qual el vescomte s'apropia injustament de tots els
molins no és un fet històric; però seguint
en Pierre Bonnassie, aquest cita diversos casos documentats arreu
de Catalunya, per la qual cosa sabem que era una pràctica
freqüent. L'animació es basa en el procediment que va
seguir el senyor de Sanaüja per apropiar-se dels molins dels
pagesos. BONNASSIE, op. cit. Vol. II pàg. 59. |
| 1031 |
No
coneixem cap document en el qual el vescomte de Cardona exercís
un abús sobre l'alberga. Tanmateix, Pierre Bonnassie cita
diversos casos documentats arreu de Catalunya, per la qual cosa
sabem que també era una pràctica freqüent. BONNASSIE,
op. cit. Vol. II. pàg. 50. |
| 1032 |
La
documentació no ens diu en quin any va néixer en Ramon
Folc, només l'any de la seva mort, 1086. FLUVIÀ, op.
cit. pàg.158 |
| 1033 |
La
convocatòria de l'assemblea de Pau i Treva a Vic és
un fet històric. JUNYENT, op. cit. pàg. 34-37. En
el document el bisbe Oliba convoca a un nombre important de nobles,
però no se n'esmenta el seu nom. Hem de suposar que per la
seva importància els Cardona hi van enviar algun representant. |
| 1034 |
La
conquesta d'Àger per part d'Arnau Mir de Tost és un
fet històric. BIOSCA, VINYOLES, XORTÓ. op. cit. pàg.
145. Sabem que hi havia una relació d'amistat amb el vescomte
Eriball, ja que en el testament d'Eriball, aquest confia a Arnau
Mir la tutela dels seus nebots menors d'edat; per tant no és
del tot inversemblant que aquest li prestés ajuda. |
| 1035 |
Aquesta
ordalia és un fet real documentat. L'animació és
fidel a la descripció que ofereix el document, però
històricament es va fer l'any 1015 i el jutge va ser el vescomte
Bermon. SERRA I VILARÓ, Els senyors de Cardona, pàg.
85. |
| 1036 |
D'acord
amb J. ADELL i J. BOLÓS en alguna data que no coneixem es
va decidir canviar el disseny de la nau central de la canònica.
Aquest canvi es pot observar en l'interior en relació a l'alçada
de la nau central. A la part més antiga, la volta de la nau
central arrenca del vèrtex de les voltes laterals, per la
qual cosa la diferència d'alçada entre les naus és
mínima. En canvi, a la part que es va construir en posterioritat
la nau central està elevada uns tres o quatre metres respecte
l'original. |
| 1037 |
Que
en aquest any hi hagués males collites és del tot
inventat; però era un fet que es donava sovint. |
| 1038 |
El
plet sobre el castell de Calaf està documentat. SERRA I VILARÓ,
op.cit. pàg. 99. El plet es va solucionar amb l'acord entre
les dues parts tal com mostra l'animació. |
| 1039 |
L'assassinat
és un fet històric (la data exacta va ser el gener
del 1040 segons el necrologi de Serrateix). La documentació
no detalla com en Guillem Guifré va matar el vescomte Folc,
però esmenta que ho va fer amb les seves pròpies
mans. La rivalitat entre les famílies nobles era un fet
normal que desencadenava sovint tot tipus de violències
privades.
No ens consta
que en Guillem Guifré fos jutjat per cap tribunal, cosa
que no ens estranya atès el context històric en
el qual s'esdevenen els fets. En aquesta època el procés
de feudalització està en marxa i l'autoritat pública
que representava el comte de Barcelona s'està desintegrant.
La noblesa en aquest i molts altres assumptes comença a
actuar amb total independència del poder central i pren
decisions pel seu compte.
|
| 1040 |
És
una data clau. A l'octubre d'aquest any se celebra la consagració
de la canònica de Sant Vicenç. SERRA i VILARÓ,
op. cit. pàg. 101. Una consagració ens indica que
a partir d'ara l'església és apta per al culte però
no ens assegura que estigui acabada de construir del tot. No consta
en cap document la data de l'acabament de l'obra.
Pel desembre
mor Eriball. En el seu testament confia la tutela dels seus nebots,
menors d'edat (Ramon Folc I i Folc II) al seu amic Arnau Mir de
Tost, fins que assoleixin els 14 anys. SERRA I VILARÓ.
op. cit. pàg. 103.
|
| 1041 |
Guillem Guifré
de Cerdanya fill del comte de Cerdanya compra el bisbat d'Urgell.
La simonia, és a dir, la compra de càrrecs eclesiàstics,
era una pràctica freqüent. El seu germà Guifré,
arquebisbe de Narbona li deixa 100.000 sous per comprar el bisbat
a la comtessa d'Urgell vídua, Constança. SOBREQUÉS.
op. cit. pàg. 51. En Guillem Guifré es va distingir
per una rapacitat poc comuna envers els pagesos.
Hi ha una
guerra entre els Cardona i el comte de Cerdanya Ramon Guifré,
segurament motivada per la rivalitat en l'expansió per
l'alta Segarra.
|
| 1042 |
Document
del conveni entre el bisbe d'Urgell, inculpat de la mort de Folc,
la seva vídua Guisla i el seu fill Ramon Folc. SERRA i VILARÓ,
Els senyors de Cardona, pàg. 266. El document no té
data, però segons Villanueva ha de ser anterior al 1068. |
| 1043 |
L'any 1043 o 1045 és la primera campanya comtal contra Lleida
i Saragossa. És també el començament del cobrament
de les pàries. El comte rep dels reis àrabs 1000 mancusos
anuals. SOBREQUÉS. op. cit. |
|