Pintar el temple
|
Imagineu-vos que heu de pintar el temple i que us han encarregat una obra molt vistosa, que no es deteriori en poc temps i que no sigui gaire cara. Per adquirir els colors aneu al mapa i situeu el cursor damunt de cada color per a obtenir informació; després cliqueu al damunt del requadret per incorporar el pigment a la vostra paleta. Quan hagueu triat els colors podreu anar a pintar el temple. Cliqueu primer la part que vulgueu pintar i després cliqueu a la paleta el color que vulgueu fer servir. Amb totes aquestes dades feu propostes per a pintar el temple que agradin i que sorprenguin a la ciutat. Procureu triar els colors més barats, ja que el pressupost total que proposem per pintar el temple es de 1000 unitats -això és 25.000 denaris de l'època d'August. Aquí s'ha de tenir en compte que el denari es una moneda de plata que va variar significativament el seu valor al llarg de la història de Roma, per la variació del preu de la plata, la reducció del pes de la moneda i per la adulteració, o reducció del percentatge de plata que portava. De quins materials es feien els colors?
Els romans utilitzaven tints procedents de materials diversos. Minerals, terres, material orgànic eren els materials comuns, especialment els primers. Alguns colors, com per exemple el blau egipci, es preparaven fent una barreja de minerals que havien de ser cuits a 800 ºC.
Els materials es portaven d'arreu de la Mediterrània per mitjà d'un comerç intens. Els investigadors no es posen d'acord sobre el valor dels materials. Naturalment la distància encaria els preus, i la distribució per mar era sensiblement més barata que el comerç per terra, encara que el tràfic marítim no estava exempt de perills, derivats de les turmentes i dels ocasionals atacs dels pirates.
Els preus més baixos corresponen als productes d'extracció local o propera i als materials pobres. En el món romà els llocs de procedència dels materials eren molt variats. No els hem posat tots perquè hauria complicat l'activitat i els hem triat en funció de: - La puresa i el valor del mineral, per exemple, l'aragonit provinent de Creta i la creta veridis (celadonita) de Xipre eren especialment valorats. - La garantia que el material no estaria adulterat, cosa que era freqüent.
Com a material per a preparar la construcció per a la pintura, a més del guix s'utilitzava els pols de marbre, al que li hem donat un valor 0,5. Un altra qüestió són les quantitats de tint a utilitzar. De nou es poden considerar aquí les mesures com a proporcionals segons la superficie. Les quantitats escollides com a necessàries han estat les següents:
|